dilluns, 22 de febrer de 2016



           Art Romànic: Caracteristiques


L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.
El nou estil es va caracteritzar per :

Formes simples i austeres.
Sobrietat en la decoració.
Preocupació per la simetria i per les proporcions.
                                          

                                               L’arquitectura     

Els estil varen ser els monestirs i les esglésies .

L’església es caracteritzava pels trets següents:

Planta de creu llatina
Absis o petites capelles circulars
Sostre en forma de volta de canó
Murs massissos, baixos i amb finestres petites
Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior

El monestir romànic tenia les següents dependències :
L’església
El claustre
L’escriptori
El refectori
La sala capitular
L’hostatgeria


                                                         


                                         
                                      L’escultura



A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, sobretot, marededéus.
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra.


                                                          


1. Quina era la funció de l'escultura romànica?
Adaptar els personatges històrics al marc.
Fer servir l’us de la perspectiva jeràrquica.

2. Quin material era emprat per l'escultura?
Els materials emprats per la escultura era la fusta i representaven, sobretot, marededéus , crucifixions i davallaments .

3. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
Era profana i religiosa.
                             
                                          Pintura

Les característiques principals son:

-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.


















1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges

2. Quina era la funció principal de la pintura?
La perspectiva
El moviment
La il·luminació
Els colors

3. Quina tècnica es feia servir a la pintura
Fer servir fons clars.
Gust pel detall.
Major naturalisme.
Simetria.























          



                                                        Quattrocento




Se denomina Quattocento al periódo del arte italino correspondiente al Siglo XV. Este periodo se caracteriza por la recuperación de la Antigüedad clásica y la superación de los esquemas mediavales que supeditaban el arte a la religión y a una finalidad didáctica.










                                             4 GRANDES  CARACTERÍSTICAS


Representación realista de la figura humana.


Utilización del dibujo (perspectiva líneal) y de la luz para representar el volumen y el espacio tridimensional.


La temática


La técnica



                          




















                                                     Artistas y obras significativas




    Fra Angélico:


“La Anunciación” (Témpera y pan de oro sobre tabla, 1430-1432, Museo del Prado, Madrid) Este retablo se encontraba originalmente en la Iglesia de Santo Domingo de Fiesole, fue vendido y llevado a España en 1611.
El conjunto es un claro ejemplo del gusto por el dibujo que caracteriza al autor, que en ocasiones utiliza la línea de contorno tal y com

o se hacía en el arte Gótico.












“Adoración de los Magos” (Témpera sobre tabla, 1423-1424, Abegg-Stiftung, Berna, Suiza). Muestra la maestría de Fray Angélico para focalizar la mirada del espectador en lo importante de lo representado, dejando los detalles en segundo plano.
































dimarts, 2 de febrer de 2016

Edificacions posteriors a Grècia


parthenon-2.jpg

L’estructura del temple es basava en quatre elements:

La Plataforma: formada per una sèrie de graons
Columna: amb base, fust i capitell
L’entaulament: amb l’arquitrau, el fris i la cornisa
La coberta: formada per dos aiguavessos, tancada als costats curts per un frontó triangular.






240px-Ac.libraryofcelsus.jpg

Els materials freqüent ment emprats en l'arquitectura grega van ser la fusta, maó sense coure per a les parets, especial-ment de cases; la pedra caliza i el marbre, per a columnes, murs i porcions elevades dels temples i edificis públics; la terracota, per a ornaments; i metalls, especial-ment el bronze, per a detalls decoratius












Molts dels edificis construïts pels antics grecs i romans per a acollir les arts dramàtiques, continuen complint la seva funció durant els mesos d’estiu, com aquest d’Epidauros.





Maison_Carree.jpg



La següent obra arquitectònica es tracta del temple Maison Carrée, (en francès significa casa quadrada). L’arquitecte de l’obra no es coneix, perquè en aquesta època els autors no signaven les seves obres, aquestes anaven destinades a acontentar l’emperador i als déus, però es sap que la construcció va ser ordenada per Agripa, mà dreta d'August i gendre de Gai Juli Cèsar August, que es va encarregar d'organitzar la infraestructura pública de la Gal·lia





                                   Les Cariàtides:   
 


                           







                     CONGRES DELS DIPUTATS



ACS-obras-Congreso-Diputados-millones_EDIIMA20120830_0119_4.jpg





Es tracta del projecte d’obres de substitució de la coberta i els acabats dels patis interiors de l’edifici del Palau del Congres de sant Jerònim de Madrid
                         



                     EL PALAU DE CNOSSOS






















                               CATEDRAL DE GIRONA
                                            (Catalunya)


Catedral_de_Girona.jpg